El vectoscopi

L'electroscopi següent (després d'Histograma i la Forma d'ona i histograma RGB) que volem debatre en més detall és el Vectoscopi. En realitat, aquest és l'electroscopi més interessant perquè és bastant diferent dels altres i, en segon lloc, és realment útil per a l'etalonatge.

Com funciona el vectoscopi

Hi ha una cosa senzilla que fa que el vectoscopi sigui tan especial: utilitza un espai de color diferent del RGB. Això sona poc espectacular, però no ho és. Els electroscopis anteriors us permeten determinar quins valors de brillantor existeixen a la vostra imatge, el vectoscopi mostra quins colors hi ha.

El vectoscopi permet dos espais de color diferents: YUV i YPbPr. Tots dos tenen la Y en comú, cosa que ja sabeu d'abans: és el component Luma (Rec. 601 en ambdós casos). Això, entre altres, prové de la televisió en blanc i negre. Quan es va introduir la televisió en color, algunes persones van tenir en compte que no tothom llençaria immediatament el seu televisor vell en blanc i negre i en comprarien un de nou, així que encara van enviar el senyal en blanc i negre, però amb dos canals addicionals: la diferència blava i la diferència vermella (a la Luma), anomenada U i V. Per a més detall, doneu un cop d'ull a la imatge en els seus components YUV a la pàgina enllaçada de la Viquipèdia sobre el YUV.

L'altre espai de color, YPbPr o la seva contrapart digital YCbCr respectivament, són similars. Si canvieu entre els dos models de color al vectoscopi (a través del menú contextual) us adonareu que els colors es desplacen lleugerament. YCbCr s'utilitza bàsicament a tot arreu en vídeo digital.

Així doncs, què fa el vectoscopi: calcula el valor de la luma d'un píxel, després calcula els valors de diferència blava/vermella. Després llença el valor de la luma. Per què? És perquè el vectoscopi és de dues dimensions. La diferència blava és a l'eix horitzontal, la diferència vermella és a l'eix vertical. En realitat hi ha vectoscopis tridimensionals que posen el component luma en el tercer eix!

Exemple 1: vídeo en escala de grisos

Ara donarem una ullada a com es veu això en un vídeo.

Vectoscopi amb una imatge en blanc i negre

Bé… res? Apropeu-vos. Hi ha un petit píxel enmig de l'electroscopi. I aquesta és tota la imatge. Ara sembla una mica decebedor, però en realitat és genial. Tots els grisos (més el blanc i el negre) estan exactament al mig. Tot el que no està al mig té alguna informació de color (i com més lluny està del mig, més alta és la seva saturació, també anomenada crominància). Això serà molt pràctic pel que fa al balanç de blancs.

Exemple 2: boles de malabarisme

Vectoscopi amb una imatge de color (boles de malabarisme)

Les boles de malabarisme són més interessants, especialment quan són de color. Les anteriors ho són. En aquest exemple hi ha un fons YUV (amb luma fixa) que s'ha canviat per tal d'identificar els colors dels munts de píxels de l'electroscopi.

Es poden observar dues coses:

• hi ha sis àrees amb una alta densitat negra a l'electroscopi (el que significa que molts píxels comparteixen aquest to):

1. Una que apunta cap al blau (part inferior dreta),

2. Una gran al voltant del groc,

3. Dues grans al voltant del vermell,

4. Una més petita entre el vermell i el groc,

5. I l'última que potser us havíeu perdut, entre el vermell i el blau.

Aquests són exactament els colors de les boles! El blau prové de les dues boles de l'esquerra, el groc de la bola groga, l'àrea vermella esquerra és la part rosa de la bola esquerra, la part dreta en vermell és la bola vermella a la dreta. La part entre vermell i groc, que en realitat és taronja, és el fons de tota l'escena, i l'última entre vermell i blau és la part violeta de la bola vermella dreta.

• El fons taronja sembla connectar totes les altres àrees. És una cosa realment sorprenent. Com la màgia. Ajudarà a fer el balanç de blancs. L'àrea neutra gairebé sempre sembla connectar les altres.

Com que la imatge anterior és en realitat amb un balanç de blancs correcte, no s'hauria de maltractar aquí. Però ho hauríeu de provar! Baixeu la mostra següent, afegiu un efecte SOP/Sat i canvieu els paràmetres de Desplaçament dels valors RGB. (No oblideu habilitar l'actualització automàtica.)

Ara potser us pregunteu com podríem estar tan segurs d'assignar aquests punts als colors. És realment el punt superior causat per la bola vermella? Per a esbrinar-ho, la bola vermella s'ha emmascarat amb un clip de color blanc. El punt llavors ha desaparegut.

Vectoscopi amb una imatge de color parcialment coberta (emmascarada)

El punt violeta també ha desaparegut, i també grans parts del punt groc perquè el rectangle blanc també cobreix una gran part de la bola groga.

Exemple 3: capsa de música

Vectoscopi d'una imatge d'una capsa de música

De nou, hi ha dues coses que val la pena assenyalar en aquest clip:

• Aquesta imatge d'una capsa de música suïssa consisteix principalment de tons taronja, tots els punts del vectoscopi es troben entre neutre (centre) i taronja. No són tons taronja massa saturats, ja que provenen de les parts bronzejades/desordenades.

• El balanç de blancs sembla correcte. El vectoscopi indica que hi ha píxels neutres (és a dir, grisos), i semblen ser l'origen dels altres colors.

Però en augmentar el guany (o el zoom de nivell) del vectoscopi a 5x, veiem que la imatge del vectoscopi s'atura abans del neutre.

Vectoscopi abans del balanç de blancs

Si obriu aquest clip i mireu la forma d'ona veureu que mostra el mateix: el blau és massa baix, el vermell és massa alt. Per a corregir aquesta dominant menor de color podem tornar a utilitzar l'efecte SOP/Sat, ajustant els valors de Desplaçament. En fer-ho, els punts del vectoscopi es desplaçaran. Un desplaçament positiu del vermell farà que els punts es desplacin cap al vermell a la part superior, un desplaçament negatiu els desplaça cap a la direcció oposada (és a dir, cap al complementary color del vermell, el cian).

Vectoscopi després del balanç de blancs

Aquí, els valors blau i vermell s'han ajustat de manera que hi ha algun farciment al voltant del centre neutre. Normalment no és suficient deixar que el primer píxel toqui el punt neutre a causa de diversos factors com el material de l'objecte neutre en si, l'aberració cromàtica (vegeu també aquest article més precís sobre chromatic aberration) en lents, i defectes visuals en el fitxer de vídeo gravat. Per tant, normalment les àrees neutres no comparteixen un sol píxel en el vectoscopi, però tenen un cert diàmetre. D'aquí el farciment.

Perquè aquest és un clip adequat per al to i l'efecte Canvi de to:

Vectoscopi de la capsa de música després d'aplicar l'efecte Canvi de to (To=45)

Què ha passat aquí? El to ha canviat, i els punts de l'electroscopi semblen haver girat 30 graus. I de fet, han girat. L'efecte de Canvi de to canvia el to de tots els colors per una certa quantitat (configurable). En el vectoscopi això es fa visible com un gir al voltant del centre de l'electroscopi.

De la mateixa manera, en canviar la saturació/croma, els punts del vectoscopi es mouran més a prop del centre o més lluny d'ell.

Creació d'un aspecte per al vostre vídeo

En el capítol de l'Histograma hem esmentat la creació d'aspectes amb correcció de color o l'etalonatge. Aquest exemple cobreix part de la punta de l'iceberg d'aquest tema.

Què és especial sobre crear un aspecte d'un vídeo? Donem un cop d'ull a alguns clips aleatoris:

Col·lecció de fotografies de vídeo de color no graduat

Bàsicament hi ha continguts diferents i, per tant, colors diferents, com deia: aleatori. Una finalitat de l'etalonatge és donar una connexió a seqüències individuals. Això no es limita només al balanç de blancs. El balanç de blancs d'un clip és sobre l'eliminació de dominants de color (que és una cosa bona perquè us dona un punt de partida neutre). Però també podem afegir colors nous.

Col·lecció de fotografies de vídeo de color graduat

Aquests clips semblen molt més com si formessin part d'un conjunt. Aquest és el resultat de la correcció del color primari (primari significa que afecta a tota la imatge; la correcció del color secundari només afectaria parts d'ella, per exemple mitjançant l'ús de màscares, triant intervals de colors, etc.): el balanç de blancs (més en alguns casos reducció de la saturació) seguit d'un efecte SOP/Sat. L'últim efecte SOP/Sat fa una cosa similar a l'efecte Blockbuster: aquí els negres esdevenen blaus, els mitjans i els blancs tendeixen cap al groc.

Vegeu també this page per a alguns consells sobre aspectes i el vectoscopi.

Opcions del vectoscopi

Podeu ajustar el vectoscopi de la manera següent fent-hi clic dret:

• Exporta el fons: exporta un pla de color de l'espai de color desitjat. Permet exportar plans RGB, YUV i YCbCr (com els que veieu quan visiteu els articles de la Viquipèdia sobre aquests espais de color).

• Quadre del 75%: marca la posició on la saturació del color arriba al 75% del seu valor màxim. Això pot ser interessant si treballeu per a emissores. Els colors que superen aquest quadre no es consideraven broadcast safe, però abans de canviar la saturació a un màxim del 75% és millor que consulteu la vostra empresa emissora.

• Dibuixa els eixos: dibuixa l'eix U/Pb (horitzontal) i l'eix V/Cr (vertical).

• YUV i YPbPr: canvia entre els dos espais de color YUV i YPbPr.

Resum

El vectoscopi mostra la distribució del to i la saturació d'una manera que podem entendre sense problemes. Això és útil per a reconèixer ràpidament les dominants de color, però també ajuda a jutjar la distribució de colors d'un clip i aparellar-lo amb altres.

Tots els electroscopis junts compleixen una altra tasca important: ajuden a aparellar el vídeo a partir de situacions diferents de llum i fonts diferents d'entrada (com una segona càmera) respecte a la brillantor i el color. Per això necessiteu test charts. Les diferents càmeres poden tenir un marge dinàmic diferent i colors diferents. Per tant, en combinar aquestes preses, primer preneu un diagrama de prova i després feu coincidir l'exposició i el color.

Notes

Fonts

• raclette-greyscale.avi (720/24p, 12 MB)

• juggling-balls.avi (720/24p, 11 MB)

• Musical-box.avi (720/24p, 23 MB. Vídeo d'una Nikon D90, àudio d'un Zoom H4n.)

El text original va ser enviat per Simon A. Eugster (Granjow) el diumenge, 10/10/2010 - 18:30 al blog kdenlive.org, ja desaparegut. Per a aquesta documentació s'ha extret de web.archive.org, s'ha actualitzat i adaptat per a concordar amb l'estil general.